Cartes a destemps

L'Andreu va emigrar des del seu poble als Pirineus a la gran ciutat en la decada dels seixanta per treballar en la construccio. Ho va fer amb la seva estimada Leonor, amb qui compartia primer una habitacio rellogada a Barcelona, despres una de les nomenades barraques a la zona de Les Planes i La Floresta en la serra de Collcerola i finalment, al passar de paleta a mestre d'obra i constructor en ple creixement urbanistic, un xalet amb tots els atributs. Pero la Leonor mor d'una parada cardiaca fulminant poc abans que l'Andreu es jubili, i no s'ho agafa gens be. Ell mateix s'ha anat aillant de l'entorn a causa del seu mal geni, pero no es fins que es troba completament sol, sense la seva dona, sense les relacions laborals, sense amics i sense les filles que no el poden aguantar, que es refugia en una correspondencia sui generis, a traves de la qual va repassant la seva vida present, el seu passat, i tambe el seu futur, i pot finalment fer el dol pendent per l'absencia de la Leonor i per tantes coses perdudes.